Una mica d’història amb l’àvia

(…)

(M)    – Així doncs, això no son unes espardenyes de beta.

(A)    – D'això, nosaltres en dèiem espardenyes de pagès, les feien servir els pagesos per anar al camp.

(M)    – Al camp?

(A)    – Sí sí, per anar a treballar.

(M)    – Així, anaven bé per treballar al camp, potser sòn l'avantpassat de les botes càmping. quedaven lligades al peu i així, amb el fangueig dels camps i els mal camins, no quedaven enganxades i no les perdies.

(A)    – Podria ser.

(M)    – mmm sí; i les dones?

 

[@more@]

(A)    – No, no en portaven pas les dones. No.. Mira, l'avi del teu avi en portava però això ve de molt de temps enrere. El pare del teu avi en duia i el teu avi quan era un noi, també. Eren així, unes espardenyes d'espard amb betes negres.

(…)

(A)    – He vist un canvi tan gran amb 70 anys, que no em puc imaginar que pot passar amb 70 anys mes. Vols dir que tot ser`a tant diferent de com es ara? no et pots ni imaginar les coses que he arrivat a veure, les coses que han passat i han canviat en aquest mòn.

(M)    – Per be o per mal?

(A)    – Home, per bé, per bé. Però algunes coses també per mal…

(…) 



1 comentari

Ferum

Terror geliu,
perseguidor de cecs;
em vens a veure sovint.
Fuig!
No vull ser com ells,
qui tremolosos davant la
foscor,
encalcen un horitzó inexistent
darrera la teva olor.

[@more@]



Comentaris tancats a Ferum

Relats Conjuts

Aquí tenim una proposta doble, Garden de Joan Miró sincronitzat amb el Canon de Pachelbel.

Dins d'una harmonia desconeguda, tot gira al meu voltant sense moure's ni fer gens de soroll. Intento intervenir però no puc canviar res de tot allò que em fa estar en un estat d'observació i sentir certa humiliació. Segurament viure-ho és la millor manera d'acceptar-ho, no vull ni imaginar veure'm en aquesta situació des d'un punt de vista aliè a l'entorn, veure'm dins un mecanisme que funciona i que a la vegada no sembla que hi pugui entrar.

"Estem fets per acostumar-nos a les circumstàncies" un dia em van dir, i crec que aquell home tenia raó, mentre passa el temps, gràcies a la insistència del temps, em vaig acomodant aquí on estic. Cada vegada veig més aquest jardí com casa meva, i de la mateixa manera que l'harmonia va ser un obstacle per entrar-hi, la melodia em va atrapant sense ni adonar-me'n.

Relats Conjunts

[@more@]



3s comentaris

La princesa i el diable

Aquest diumenge la Conxita us portarà un conte, de princeses, diables i altres personatges intrigants..

[@more@]

Comentaris tancats a La princesa i el diable

a

Tinc un desig que és ballar aquest clip damunt d'un escenari. El problema és que no em decideixo en el rol, no se si preferiria fer d'escalet o d'home amb tronc prominent.[@more@]

Comentaris tancats a a

Els testicles pengen asimètricament

Hi ha frases que si les treus de context, varien el seu significat. D'altres, en canviïs o no la situació, no varia mai.

Tal com no venia al cas, l'altre dia vaig anar a buscar el pa i vaig experimentar una cosa que em porta de cap fa més d'una setmana. Com de sovint, a passades les 2h sortint de la feina recullo una barra de pa. Com sempre, demano "la que estigui més calenta". Aquell dia, la barra sortia del forn amb una lluentó única, fumejava lleugerament i desprenia un aroma d'aquells que et fan somriure i aclocar els ulls. Just en tenir-la a la mà i després d'haver pagat els 70 centaus d'euro, no vaig poder evitar, com sempre, clavar-li una queixalada. En aquell moment, sempre desafio el consell de la padrina, em rebota pel cap el "no mengis pa calent que et farà venir mal de panxa" però com volent demostrar alguna cosa, en menjo i en menjo per demostrar una altra vegada, que allò, a mi, no em passa.

Aquell dia però, alguna cosa va canviar, és a dir, no va ser com sempre, mmm, exactement no ho sé explicar. 

[@more@]

3s comentaris

Un desig personal

Tinc un desig que és ballar aquest clip damunt d'un escenari. El problema és que no em decideixo en el rol, no se si m'afavoriria més fer d'escalet o d'home amb tronc prominent.

[@more@]

Comentaris tancats a Un desig personal

De Magdalenes

En Pere quan menja magdalenes mentre esmorza es pregunta: Perquè m'assemblo tan poc al meu veí? Aquest problema el te intrigat, s'ha criat amb ell des de la guardaria, porten pràcticament 13 anys veient-se inconscientment cada dia i malgrat compartir tota la seva infantesa, s'assemblen com l'ou a la castanya.

Al veí li ha sortit una tercera cama i li punteja una quarta. Des de les seves diferències, en Pere se sent incòmode. Les cames son un problema que interfereix en la seva relació tot i no entendre perquè. El dia que es troben, en Pere sempre li pregunta per les cames noves, el veí li respon que bé, com sempre.

I es pregunta mentre xuca una altra magdalena: "Com puc assemblar-me tant poc al meu veí i tant a una persona que no he vist mai, que no coneix ni la meva cultura ni la meva llengua que fins i tot desconeixia que existia; no resultava que érem allò que vivíem?"

[@more@]

3s comentaris

M’he deixat la tele encesa

En vullunfestuc va fer una proposta fa molt temps que des d'aquí vàrem acceptar. Potser ha tardat una mica, cert, però aquí la tens.

 

[lletra: vullunfestuc, música: coffeetime]

[@more@]

5s comentaris

Raons, observacions i mal sons.

"Penso, penso tan ràpid per poder pensar en tot que no penso en mi mateixa. Em moc, em moc tan ràpid per poder fer-ho tot que faig les coses malament un i altre cop. Parlo, parlo tan ràpid que m'entrebanco amb les paraules sense ni tan sols escoltar-me."

"El més trist és un mateix adonar-se que fas tot això per no mirar-te al mirall i veure que ja no tens objectius, ni il·lusions, ni vida."

[@more@]

2s comentaris