Cap a l’oceà!

I sí, podem dir que a Fernão de Magalhães també li va passar.

[@more@]

Just després de superar l'estret que, amb un sentit de l'humor admirable, va batiar amb el seu nom, es va trobar amb un oceà, el qual amb el mateix sentit de l'humor va anomenar pacífic. És una sensació que en certs moments pot envair una persona, i que és inevitable sentir arribats a uns punts concrets a la vida. Allò de:

– Ostres, un oceà!-

-No, caaaar, i sembla gros…-

-I com a blavós i tot m'atreviria a afegir.-

-Jodeeer, quin bulliiiit…-

-No fotem, i ara què?-

-pffff, anem-hi?-

-Estàs segur?-

-No, gens.-

-Ostres…-

-Va, que coions, ara ja no ve d'aquí!-



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Cap a l’oceà!

  1. Fantàstic retorn! I ara què? pregunto jo també…

  2. xot diu:

    Gràcies vullunfestuc, tu també ets més que ben rebut de nou per aquí!

  3. frannia diu:

    Travesses l’oceà o l’has travessat? Benvingut.

  4. xot diu:

    Me’n donc compte que he travessat un bassa d’aigua, pensant que em trobava a mar obert, per anar a parar enfront d’un gran oceà. La tripulació ha fet que el comandant d’aquesta nau no perdés mai el nord del tot, i ara que més que mai no es veu costa per enlloc, s’aventuri a seguir i seguir, navegar i navegar.

    Gràcies frannia.

Els comentaris estan tancats.