De somnis

De somnis i imaginació,
neixen estels,
tu els encalces amb els dits
fins que et regalimen per les galtes.
No volen caure, no;
volen besar-te els peus,
trobar-se al centre de l'anhel
i convertir-se en plaer.
Recorden el contorn,
dels pits, només els seus

pessigolles i rialles,
dues Llunes a les galtes,
palp d'una inmensitat suau
et provoca el tremolor.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.