Penjat

S'ha penjat el bloc. Us demanem disculpes a tots i totes. Intentarem arreglar-ho tot d'una sapiguem com…

Senyors del bloc.cat, que he dit alguna cosa que no els hi hagi agradat…?

[@more@]



Comentaris tancats a Penjat

Al vent (versos dedicats)

Un cop de vent se t'endugué,
xiulant que ja no som un estrany.
Ahir els teus ulls em miraven,
avui es meus te cerquen;
amb un cop de vent et trobaré

Ho sé,

 que li sap greu.

[@more@]



Comentaris tancats a Al vent (versos dedicats)

Misteris de la llum

Mireu que coriós.

Rosasses

Per més informació treieu el cap per aquí.

 

[@more@]



2s comentaris

Acebes és mort

La nación està consternada. L'emblemático i carismático personatge de la plana "nacional" va perdre la vida aquest passat dissabte en mans d’uns salvatges a l'illa de Mallorca. La seva desaparición des de dijous passat, que ha tingut profundamente en vilo  tot el país, ha quedat fatídicament resolta. Finalmente la detención i les primeres confessions dels presumptes Susicides  ha desvelat els pitjors augurios: la muerte del muy honorable y queridísimo número dos del Gobierno del Corral.

[@more@]

Todavía quedan por esclarecer muchos de los hechos, como desvelar dónde se encuentran los restos del ilustre personaje. Así mismo no se descarta la colaboración de banda armada, ya que se encontró en el lugar de los hechos, un cd de la orquestra Mondragón. Esta prueba en forma de disco compacto, se halló colgando de un hilo en la fachada de la edificación, lugar donde la policía científica está trabajando todavía en estos momentos. Podría darse la aparición de nuevas evidencias que relacionen a la banda con el secuestro y el Susicidio.

Se sospecha que los restos puedan haber sido cruelmente mutilados y convertidos en embutido siguiendo una vieja tradición isleña. Se espera encontrar evidencias del cadáver en las próximas 24 horas, ya que según palabras del responsable de la unidad científica de la policía: “270 kg no desaparecen de la noche a la mañana tan fácilmente. Lo encontraremos”. El jefe del estado anuncia que una vez esclarecidos todos los hechos se tomarán medidas al respecto, empezando por la “regulación” de las libertades culturales en los corrales isleños tal y como se llevó a cabo en su momento en los antiguos corrales norte y este, ahora regulados por los ilustrísimos estamentos levantinos. Desde los sangrientos atentados que llevaron el corral nacional al estado de excepción y posterior abolición de la ineficaz democracia, no se habían vuelto a producir hechos de tal violencia.

Los familiares y amigos de la víctima se encuentran muy afectados y piden venganza y mano dura para todo el que esté involucrado, empezando por toda persona que muestre un mínimo respeto hacía la cultura bárbara y atroz que supuestamente ha acabado con la vida del ilustre gorrino.

Dedicat al tio "Me cag on cent mil llamps de reputes sagrades" Mateu, a qui sempre recordarem.  

5s comentaris

Mêmê

1. Quan temps portes com a blocaire?

No gaire, soc relativament jove en aquest món. Posem-hi un anyet.

2. Com vas saber l'existència dels blocs?

Gràcies a amics com qui s'amaga darrera en vullunfestuc o el mateix milker, a qui se li va acudir que podrirem compartir amb més gent els cafès que fèiem a la terrassa de casa nostra, en companyia de tres geranis, un romaní, una menta, una herbassana, una farigola, una colla de juliverts, unes floretes i esporàdicament una guitarra.

3. Digues 5 blocs que segueixes diàriament

Confesso que m'és molt difícil seguir el món blocaire diàriament, però m'encanta parar-me a fer un cafetó sovint per casa de la Frannia, d’en vullunfestuc evidentment, de tant en tant també acompanyant-lo d'una lionesa escalivada. La meva musa em visita qualque pic també, cosa que em permet també to keep on rockin' quan ens donen la ocasió.

4. Ets lector anònim d'algun bloc?

Sovint, és fàcil deixar-se portar per la curiositat de saber què més hi pot haver darrera aquell comentari que has llegit en un bloc, on hi has anat a parar a través d'un comentari que havies llegit en un altre bloc, on hi havies arribat a partir de un comentari que havia fet algú amb un "malnom" que t'ha cridat l'atenció i t'ha despertat la curiositat de saber qui es podria amagar darrera aquell sobrenom, de qui firmava un comentari d'un bloc on hi havies fet escala a partir de un comentari a casa d'en rock'n'roll per exemple.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia

En tenim tres d'enllaçats, que us convido a visitar. Un és el de la leanan (el transsiberià). L'altre, l'autor de La Terminal, és un vell i molt bon amic que sempre tindrà la meva admiració. I no podria deixar de tornar a anomenar na Frannia!

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Soc més partidari de les festes i trobades, on evidentment hi és tothom convidat.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual

A la vegada? Ostres, un quartet, que bo! A qui se li hagi acudit aquesta pregunta trob  que és molt optimista. Posats a recórrer a la imaginació, a mi deixeu-me amb la meva musa

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

No.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

El dia que estem completament satisfets del nostre bloc, ens veurem obligats a deixar-lo intacte tal i com estigui, i no tornar-lo a tocar ni afegir-hi cap més paraula.

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest MêMê.

Crec que en milker s'hi pot animar a fer-lo, no?. I bé, m'encantaria que  la musa l'agafés aquest mêmê si el llegeix. La Frannia també em faria molta gràcia, tot i que per una banda entendria que…

Ostres, he passat el meu primer Mêmê, espero que us hagi entretingut una estoneta.

 

[@more@]

3s comentaris

S’agulla

 

Busco una agulla.
Era la que volia clavar al teu cor
que se m'escolà,
sense voler-ho pas,
per entre els teus cabells
ara convertits en la sorra
que travessa els meus dits.
En una platja humida,
que el teu sabor cuostodia,.
Me cagon …!
quí m'hi pren el conhort?
Idiota, ja ho saps,
la gelosia.

[@more@]

4s comentaris

Cap a l’oceà!

I sí, podem dir que a Fernão de Magalhães també li va passar.

[@more@]

Just després de superar l'estret que, amb un sentit de l'humor admirable, va batiar amb el seu nom, es va trobar amb un oceà, el qual amb el mateix sentit de l'humor va anomenar pacífic. És una sensació que en certs moments pot envair una persona, i que és inevitable sentir arribats a uns punts concrets a la vida. Allò de:

– Ostres, un oceà!-

-No, caaaar, i sembla gros…-

-I com a blavós i tot m'atreviria a afegir.-

-Jodeeer, quin bulliiiit…-

-No fotem, i ara què?-

-pffff, anem-hi?-

-Estàs segur?-

-No, gens.-

-Ostres…-

-Va, que coions, ara ja no ve d'aquí!-

4s comentaris

Criticant, la gent, va degenerant

Els nivells de crítica estan arribant a punts vergonyosos. No sabia si posar-me a plorar o ventar-li una 'bufa al cul' a la senyora. Criticar ens dóna temes de conversa, ens fa sentir una mica intel·ligents, ens pot servir com a contesta d'una altra crítica, fins i tot!, una crítica ens pot servir d'excusa. Criticar és natural, de fet, uns científics que estudien el casquet polar sud afirmen que el 60% d'una conversa, la gastem per criticar. Segur que quan critiquem, el cos genera una boleta d'aquelles que ens fan feliços per uns instants, una boleta d'aquelles de nom tan complicat que va directe al cocu i encara que no ho notem, el cocu ens en demana més i més. Podem criticar d'això i d'allò, però senyora, criticar amb un altre adult el teu propi fill, ja és, més que penós.[@more@]

4s comentaris

Recargolem-nos-hi, aquí

TV3 comença a emetre la quarta temporada d'una sèrie que m'aprecio molt. Cada capítol em deixa abatut i ni a la ment més recargolda la deixa indiferent. L'individualisme, els diners, l'egoisme i la felicitat son els temes que no deixa de donar-hi voltes. Com una persona només pensa en la seva pròpia perfecció, seguint els seus propis objectius creient que el satisfaran. La soledat, els nous temors, les aparences, els prejudicis, seguits d'una llista inacabable de noms complicats han passat a ser el problema numero 1 en el mon? En resum, aquesta sèrie vol evidenciar com la societat actual es vol tornar absurda i a la vegada massa complicada.[@more@]

2s comentaris

De somnis

De somnis i imaginació,
neixen estels,
tu els encalces amb els dits
fins que et regalimen per les galtes.
No volen caure, no;
volen besar-te els peus,
trobar-se al centre de l'anhel
i convertir-se en plaer.
Recorden el contorn,
dels pits, només els seus

pessigolles i rialles,
dues Llunes a les galtes,
palp d'una inmensitat suau
et provoca el tremolor.

[@more@]

Comentaris tancats a De somnis